ESPECULADORS D'IDEES
Ser progre és, en alguns casos (abundants), una manera més de guanyar-se la vida. Què passa? Que no hi ha fusters, botiguers, pagesos, obrers, metges, advocats, petits i grans empresaris? Doncs també hi ha progres.
Per fer un símil de ràpida comprensió: així com els especuladors immobiliaris compren i venen totxo per fer pasta gansa de manera ràpida i sense escrúpols, el progre compra i ven idees, tergiversa i manipula, sempre en benefici propi, de manera ràpida i amb èxit. Perquè així com al mercat del totxo sempre hi ha una demanda salvatge, el preu sempre puja i és difícil de perdre-hi diners (a no ser que hom sigui un maldestre), el progre sempre troba un mercat favorable: sempre hi ha una claca disposada a aplaudir, sempre hi ha mitjans de comunicació on aparéixer i vomitar el seu pobre argumentari, sempre hi ha catòlics de qui fer mofa a tort i a dret. Sempre hi ha un dret a la llibertat d'expressió on amparar-se i sempre hi ha algun pobre ingenu que gosa queixar-se a qui dir: "Vosté és un fatxa!!" i quedar-se tan ample.
Com l'especulador, el progre tampoc té cap escrúpol, perquè l'únic que compta és ridiculitzar l'oponent, enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla, donar les culpes a la "dreta burgesa i benpensant" i coses per l'estil. I cobrar, és clar. D'aquesta manera, hi ha tot un seguit de paràsits que han aconseguit viure amb l'esquena dreta, de tot aquest mòmio.
Hi ha diverses tipologies de el simpàtic amb un sol discurs onomatopeic (shcumba!), solter patològic i entrevistat de professió, que té un catxet determinat i periòdicament apareix en tot tipus de mitjans públics i privats gràcies als amiguets; l'ex-capellà o religiós que viu de ser-ho; l'intel·lectual de la gauche divine que cada sis mesos refregeix el mateix llibre canviant-ne la coberta; el que en comptes de cervell té un penis; l'esquizoide convertit en neofalangista que vol els tancs al carrer; el que reivindica la classe obrera i el rojerío més arnat cobrant una pasta de drets d'autor; i, un dels més perillosos, el que té campanyes gratis per part dels mitjans públics i reivindica el "mestissatge" i els seus orígens humils les 24 hores del dia. N'hi ha més, eh? També n'hi ha que haurien de ser al zoo i fins i tot aspirants a progre ex-antisistema que ara viuen de comentar la jugada en programes de sobretaula per a jubilades com a especialistes de la lluna, els estels, el genocidi apatxe i del que convingui).
La conclusió és que hem creat a cop de subvenció una sèrie d'icones culturals intocables i dogmàtiques, que tenen el monopoli de les bones intencions i el bon rotllo. I per descomptat, tenen raó sempre. Fareu bé de guardar-vos d'aquesta caspa.
Algunes reaccions de lectors de l'Avui.cat a l'anunci d'En ZP que donarà 2.500 euros per nounat.
