Bo

D'En Salvador Sostres:

La paraula normal respon a una qüestió estadística i no té valor qualitatiu. Hi ha qui es molesta quan se'l situa fora de la normal. A mi més aviat em crea complaença: en tant que, per exemple, alguna vegada tinc taula a El Bulli, no sóc normal perquè la immensa majoria no en té. És en aquest sentit que dic que els homosexuals no són normals. Normal és com funciona la immensa majoria de la humanitat. Dir que les parelles homosexuals no són normals no és cap menyspreu. És reflectir una qüestió purament estadística. La lògica natural és heterosexual i és així com l'espècie es reprodueix i garanteix la seva supervivència. Hi ha una perversió del llenguatge al voltant de les parelles homosexuals i de la reivindicació dels seus drets. La paraula matrimoni té un significat ben clar, i una finalitat indissoluble a aquest significat. Hi ha taules i cadires, i tu si vols pots seure damunt la taula. Però no pretenguis aleshores que de la taula en diguem cadira perquè a tu t'agrada de seure-hi. Matrimoni és la unió d'home i dona amb l'objectiu de tenir fills. I tu, naturalment, estima i viu com vulguis i amb qui vulguis. Però el llenguatge és una convenció valuosa i va en contra de la civilització i de l'ordre adulterar-lo. Tal com la primera característica del feminisme atroç és l'antimasculinitat, els moviments de gais i lesbianes parlen de parelles obertes com si les parelles heterosexuals fossin obtuses i tancades; d'amor lliure com si el nostre fos esclau, i de matrimoni per referir-se a les seves unions com si volguessin obviar la petita circumstància que si tots desatenguéssim com ells els nostres elementals deures reproductius, la normalitat, l'amor lliure i la benvolguda espècie s'acabarien en 2 dies.