Vicent Ferrer

Salvador Sostres a l'Avui d'avui, parla de la mort de Vicent Ferrer a l'India i fa baixar als progres del seu èxtasi:

[…] Em quedo amb la tanta gent que treballa dia i nit i en silenci i en l'anonimat. Hi ha també la feina feta, esclar. Tantes persones agraïdes i fins i tot salvades per aquesta feina, esclar. Però d'herois n'hi ha pertot. Hi ha mares i pares i fills que s'ocupen dels seus pares malalts. Empresaris que creen riquesa, escriptors que ens fan sentir millor, poetes, metges, farmacèutics, cantants. La solidaritat transoceànica és un hit que se t'enganxa i en canvi l'heroïcitat local i desconnectada no surt en cap llista d'èxits ni té publicitat. La bondat no té graus ni és acumulable com les ofertes o els punts Movistar. Tens la teva vida i el sentit que decideixes donar-li. Criar els teus fills i educar-los amb els valors adequats no té menys mèrit que péixer nens llunyans, fosquets i desgraciats. No hi veig mares, a la portada dels diaris, ni àvies, ni els milers d'empresaris que hi deixen la pell treballant per poder alimentar les moltes famílies que depenen d'aquesta prosperitat. No hi veig tampoc les tantíssimes monges missioneres que sense cridar cap atenció fan amb la seva feina sorda però incommensurable que el món pugui encara dir-se món: potser perquè hi ha podis de glòria que no són a l'abast de qui no hagi renegat de l'Església. El bé no és quantitatiu, ni tan sols una causa ni depèn de la distància o l'excepcionalitat. He vist com la generositat fuig sempre de l'espectacle i té textura aspra i el volum apagat. En quina fotografia, la teva mare? Quin gran premi internacional? Quin funeral d'Estat? El bé és un assumpte seriós. Sol bategar en silenci, sota formes ben vulgars, lluny dels focus, del reconeixement, dels titulars.

Hem d'estar contents que del nostre país en surti gent com en Ferrer i també com la que, molt al punt, en parla en Sostres. És ben generós el meu país.

Els de Directe!Cat han fet un excel·lent editorial sobre la fira del funeral entre el Estado espanyol i la Generalitat. Citen un post anònim:

"(…) Espanya utilitza la Fundación Vicente Ferrer en clau clarament política, i espanyolitza un model de cooperació que ells han estat incapaços de dur a terme".
Totalment d'acord amb les seves paraules i aquesta persona acabava dient, "No puc estar callada davant tanta hipocresia, li agraeixo a Vicente Ferrer la seva dedicació als més humils, però demano respecte per aquells pobles i cultures que encara patim l’opressió dels estats nació".

A en Vicent Ferrer l'han utilitzat amb molta mala fe per fer-nos empassar que l'esglèsia catòlica degrada l'acció solidària o com n'hi vulguin dir. Ho explicava ahir a l'Avui en Xavier Roig, que és soci de la fundació de Ferrer:

Tot volent aprofitar que va abandonar la Companyia de Jesús, els entrevistadors s'entossudien a fer que el senyor Ferrer renegués del Papa, que assegurés que l'avortament ha de ser lliure i gratuït... o que afirmés que la causa de la pobresa mundial és culpa de l'Occident colonial. Però mai ho va fer.

I apuntant a La Vanguardia, que sistemàticament anomena "cooperante" a Vicent Ferrer, i sembla que amb mala bava –perquè no caldria–, rebla el clau amb geni:

no va ser un cooperant. El senyor Ferrer fou un emprenedor. Ell i la seva muller […] van crear una empresa que dóna beneficis -uns beneficis que es dediquen a ajudar els més pobres d'Anantapur-. No estem davant d'una ONG d'estètica catalana: és a dir, grupet de gent subvencionat, que algú suposa benintencionat, de solidaritat universal i sovint profundament ineficaç. La Fundació Vicente Ferrer és una altra cosa. És una organització que el matrimoni Ferrer i els seus empleats han convertit en una eficaç maquinària. Jo sé que, si es tracta d'ajudar determinades persones molt allunyades del meu país, els meus diners no tenen un destí millor. Sempre he pensat que la gent pobra necessita eficàcia, no pas voluntaris abillats amb mocadors palestins.

Per això, Salvador, no cal apurar-se: els progres que ara diuen que se'ls apareix Vicent Ferrer dia sí dia no l'arraconaran immediatament, tal i com fan amb aquests pares, mares, empresaris i monges de què parles. Perquè ja no els serveix per al què volien, que és justificar la seva consciència equiparant-se amb ell, castigar a l'esglèsia catòlica i donar carnets de ciutadans i ciutadanes bons i bones i dolents i dolentes.