dimarts, d’octubre 28, 2008

No hi entenc res però hi estic a favor

Loquillo també odia Barcelona

"Som molts els barcelonins que estem tips de la situació que viu la ciutat"

El cantant Loquillo s'ha 'adherit' al lema del llibre 'Odio Barcelona' en considerar que "som molts els barcelonins que, igual que l'editora Ana Pareja, estem tips de la situació que viu la ciutat, del pensament segrestat, del silenci de les ments crítiques, de l'especulació urbanística, de la reconstrucció de Barcelona a favor de turistes, que s'esborrin les nostres senyes d'identitat, de la cultura dissenyada en els despatxos de l'ajuntament, de ser la botiga del món, de perroflautas tocant els bongos, de ciclistes que es creuen superiors i ocupen les nostres voreres, de festivals subvencionats davant el tancament de locals de música en viu, de parcs de ciment sense ni un trist arbre, de fanals impossibles, de dissenyadors il.luminats, d'eslògans penjants... de per què hem de ser tots progres".

"Però, mira per on, després d'haver-me decidit pel camí de l'exili voluntari, després de l'adveniment del tripartit, com diu el meu amic Sabino Méndez, autor de la música del text que encapçala l'article, apareix un manuscrit de resistència ciutadana que ens fa tornar l'esperança que no tot està perdut, que encara existeix un maquis urbà. Odio Barcelona, editat per Melusina, és un crit de subversió". "Parafrasejant Ortega, no és això, senyor Hereu, no és això", conclou Loquillo.

divendres, d’agost 29, 2008

Gran Sostres (per variar)

Bé Sostres, bé. L'estiu no t'ha fet perdre la forma!!!


Demano perdó

Sóc català, demano perdó. Amb cognoms catalans de fa 8 generacions, i content que així sigui, demano perdó. Sóc home, demano perdó. Sóc blanc, demano perdó. Sóc de l'Occident civilitzat, demano perdó. Penso que els jueus han sofert les persecucions més terribles de la història de la humanitat, demano perdó. Penso també que tenen dret a viure, i per fi a descansar, i a fer-ho a la seva terra, demano perdó. Agraeixo les vegades que Amèrica s'ha jugat la cara per la meva llibertat, demano perdó. Sóc heterosexual, demano perdó. M'agrada el model de família tradicional, demano perdó. Agraeixo haver tingut un pare i una mare, demano perdó. Sóc catòlic, demano perdó. Crec que hem de donar les gràcies, demano perdó. El desagraïment em fa fàstic, demano perdó. No m'agraden els règims criminals, demano perdó. Detesto les teories polítiques que s'han demostrat contràries als interessos de la humanitat, demano perdó. Estimo el coratge dels empresaris i penso que són el motor del món, demano perdó. Afirmo que els impostos abusius són un lladronici que només genera paràsits, demano perdó. Sóc de dretes, demano perdó. Crec que l'Aznar ha estat el millor president que ha tingut Espanya, demano perdó. Penso que és el que, en xifres, més ha afavorit Catalunya, demano perdó. No tinc cap dubte que Amèrica està preparada per tenir un president negre, però no sé si el negre està preparat per ser president, demano perdó. Voldria que McCain fos el nou líder del món lliure, demano perdó. Demano perdó per practicar el risc de pensar per damunt del prejudici, del tòpic, i de la repressió laica del progressisme. I és que a sobre sóc feliç: demano perdó, perdó, perdó.

dilluns, d’agost 04, 2008

Molt bé!

La foto me la fan arribar de l'Argentina. No tot està perdut!

dissabte, d’agost 02, 2008

Rahola, OK

Ja ho déiem a l'anterior post. Però la Rahola ho fa rebé i també porta matrícula autoritzada a circular pel territori progre. Val la pena relegir l'article que va escriure a La Vanguardia el 27 de juliol propassat amb el títol Segregar la homosexualidad:

Como no traje a Nueva York el manual de lo políticamente correcto, no sé si estaré incumpliendo algún precepto de tan sagrado catecismo. ¿Puedo decir que no entiendo esto de los Eurogames? Lo pregunto porque hay determinados sectores que, a fuerza de luchar contra la discriminación, han impuesto una cierta censura del pensamiento. Miren mi artículo, por ejemplo. Yo, que tengo una larga biografía de apoyo a los derechos homosexuales, estoy aquí, perpetrando una parrafada, antes de entrar en materia. ¿Será que intento justificar mi derecho a la crítica? Probablemente. Porque si antes con la Iglesia topábamos, ahora topamos con sensibilidades de piel extra fina, cuya capacidad lobbystica pone a cualquiera contra la pared. Seamos sinceros. Mujeres y gais son hoy materia aparte, y quien se pasa un pelín sufre el ostracismo público, lo cual, en la era de la comunicación, es como sufrir la ira de los dioses. Así pues, me pongo a escribir con paraguas, harto convencida de que se atisba tormenta en el horizonte cuando se critica cualquier iniciativa gay.

Los Eurogames, decía. Perdonen, pero no lo entiendo. ¿No habíamos quedado en que la lucha por los derechos homosexuales era la lucha por la normalidad? ¿No se trataba de quebrar los prejuicios y romper los arquetipos que pesaban sobre el colectivo gay? ¿No era cuestión de demostrar que dormir con cualquiera no implicaba nada más que un hecho personal, y no tenía que derivar en un estigma social? ¿No se trataba de explicar que eran médicos, abogados, torneros, camareros, artistas, escritores, y que su condición sexual sólo era una materia íntima? ¿No se trataba de explicar que la sociedad era múltiple, y que los gais formaban parte de ella en plenitud de deberes y derechos?

Finalmente, y perdonen el trazo grueso, ¿no se trataba de superar al maricón para dar la bienvenida al homosexual? Recuerdo haberlo escrito hace tiempo, en relación con la fiesta anual del orgullo gay. No podía, ni puedo, entender por qué es necesario, en dicha fiesta, hacer desfiles horteras, mostrando cuerpos vestidos como si estuvieran en un lupanar de bajos fondos, generalmente más cercanos a la chabacanería barata que a la reivindicación seria de un noble derecho. Algo parecido me ocurre con estos juegos. ¿Por qué motivo ser gay tiene que implicar tener un circo y unos Juegos Olímpicos gais? ¿En qué quedamos? ¿Se lucha por la normalidad o se lucha por la segregación? Cuando se anunciaron dichos Juegos, con toda pompa por parte de la consellera republicana de turno, que se aprestó rauda a hacer la rueda de prensa, convencida de que ganaba puntos en la olimpiada progre, ya expresé mi perplejidad. La mantengo. Sinceramente, me sorprende la utilización de la orientación sexual como elemento segregado de una sociedad. Y si dicha utilización tiene una finalidad económica, entonces nome sorprendo, me escandalizo. Personalmente, no creo que los Juegos Olímpicos gais aporten nada a la lucha contra la discriminación. Al contrario, creo que la apuntalan. Pero mueven dinero, y si el dinero no tiene color, parece que sí tiene orientación sexual. Como sea, lejos de luchar por que el mundo conozca a los grandes atletas gais, y por que sea normal no esconder la orientación sexual cuando se está en la cima del deporte, lejos de ello, se monta un espectáculo para que la gente convierta su gusto sexual en condición deportiva. Es decir, en la lucha por la normalidad, perpetramos espectáculos públicos tan anormales, que segregan a la parte mayoritaria de la sociedad. Alucinante.

Acabo con un apunte de un tema paralelo, el padre-madre que ha mostrado a su hija en las portadas del mundo. Las revistas norteamericanas están haciendo un festín con el morbo. En este caso, más que escandalizarme, me da una enorme pena la exhibición pública de esta niña, como si fuera un mono de feria. ¿Su exhibición es fruto de una lucha simbólica? No seamos ingenuos. Es otro movimiento de talonario. De ahí que en ambos casos, las Oolimpiadas y este padre-madre, mi posición sea tan crítica. Porque no creo que se avance contra el prejuicio. Creo que se hace negocio con él.

dimarts, de juliol 22, 2008

El secretari adjunt de CDC, Felip Puig, ha criticat en una entrevista a Els Matins de TV3 els Eurogames, campionat europeu per a gais i lesbianes que se celebrarà a Barcelona a partir del 24 de juliol amb atletes d'arreu del món. Puig ha reconegut que "estic convençut que hem d'acabar amb les discriminacions i lluitar per la igualtat de drets en tots els aspectes, crec que aquesta idea estigmatitza, segmenta, fractura i no va en la línia de la normalitat, per tant ho trobo una iniciativa sorprenent".
A Puig els que fan negocis amb la seva vida sexual no li poden dir res, doncs va votar al Parlament la llei que permet que els homosexuals adoptin.
Fa l'efecte que aixo dels Eurogames és una festa que paguem entre tots però de la que només se'n beneficien ells amb l'excusa de la correcció política i sota el xantatge que t'acusin d'homòfob. Els estem pagant la vida i la festa.
Al l'enquesta, Els Matins preguntava als telespectadors si pensen que els Eurogames contribueixen a normalitzar la situació dels gais. El 85% ha respost que no. Idó, home, idó.

dilluns, de juliol 21, 2008

…i ho pagues tú

M'ha arribat al correu, d'un amic brasiler. La traducció és meva (i és bona).

'En el món actual s'està invertint cinc vegades més en medicaments per a la virilitat masculina i silicona per a dones que en la cura de l'Alzheimer. En alguns anys tindrem velles de pits grans i vells amb el penis dur, però cap d'ells es recordarà per a què serveixen'.

Dr. Dráuzio Varella

dissabte, de juliol 12, 2008

Pa sucat amb oli

M'escriu un bon amic periodista, el propassat 8 de juliol:

Un típic coreògraf argentí o de per allà acaba de dir a CatRàdio: "El romanticismo es el último tabú de la post-modernidad" i s'ha quedat tan ample.
I la periodista no li ha replicat: "escolti, pot traduir aquesta gilipollada a un idioma normal i deixi sisplau de vacil·lar l'audiència?"
Stop progressisme de pa sucat amb oli!!!