Rodríguez Embustero

Joan Maria Piqué a Singular Digital

L'Estat espanyol, a on estem tots lligats, té per president del seu govern un senyor que diu mentides. La dretota espanyola, encara amb "el pelo de la dehesa" i per civilitzar, l'ha batejat com "Rodríguez Embustero". Però no podrien dir-li si l'interessat no els haguès donat material abundant.

Primer va enganyar els catalans, amb aquell to solemne, assegurant que aprovaria l'Estatut que sortís del Parlament. Desprès va enganyar els bascos amb tot això d'ETA i el suposat procès de pau: els volia fer creure que els donaria alguna cosa, quan no estava disposat a canviar res. Mentretant va enganyar l'Artur Mas, que va cometre l'error de posar el seu capital en mans d'un senyor de qui ja tenia proves que no és ni amic de Sòcrates ni de la veritat. En tot moment enganya els socialistes catalans, i els seus vassalls que ara manen a ERC, amb els compromisos pressupostaris que desprès no es compleixen per enlloc. Es clar que, sentint la diputada socialista per Lleida Teresa Cunillera, justificant el seu govern amb tot el caos ferroviari, sembla que ja els va bé. També hi ha gent a qui li dona bo que la peguin.

En fi, n'hi ha moltes: el 2003 enfatitzava que "un Gobierno presidido por mi no tendrá ministros que se presenten de candidatos en las comunidades autónomas". Per exemple, José Montilla. Per exemple, Juan Fernando López Aguilar. O a la campanya electoral del 2004, quan va prometre que José Bono, amb la seva imatge de dur, seria el seu ministre de l'Interior. O quan va dir que informaria el Congrés de les negociacions amb ETA i es va limitar a fer una roda de premsa... a la seu del Congrès.

La darrera és la del TGV. Havia d'arribar el 21 de desembre, ja ho proclamaven les tanques publicitàries: "Aquí invierte el Estado". Desprès el nyap, l'immens desastre, les llargues cues de gent, que siguin moltes les matinades. El viatge a Ítaca és entre Gavà i Barcelona. Quan van suspendre les Rodalies ja sabien que no seria per quinze dies. Però van dir-ho, pel mateix motiu que als animals, quan eren a l'escorxador, se'ls feia una carícia. Ara ja sabem que com a mínim serà fins al 30 de novembre, i aquest senyor, Morlan, ja va deixant caure que no descarta una altra pròrroga al desembre. Ens han mentit un cop més. Potser sí que és "embustero", aquest Rodríguez.

Els diaris que es van ensanyar amb la impostora del World Trade Center, Tania Head, explicant cada dia que havia mentit, no dediquen el mateix tractament al senyor Rodríguez amb zeta. Forts amb els dèbils, dèbils amb els forts. La Tania, al capdavall, està malalta, no va fer mal a ningú i amb les seves fantasies no va guanyar un duro. El senyor Rodríguez, en canvi, ens en fa perdre molts amb la seva incompetència i falta de coratge. I Catalunya que no reacciona, mudes les cassoles. Potser perquè és un ecosistema que està construït sobre una mentida, el més gran autoengany: que podem ser membres de l'Estat espanyol en peu d'igualtat, i que hi podem incidir i modificar-lo sense renunciar al que som. Potser és que la gent no es vol despertar i trobar aquesta crua, dura realitat.

PD.- Pel que fa a la falta de coratge en política. Un diari ens informava que el govern central havia rebut amb "una media sonrisa irònica" la notícia del viatge de Sarkozy al Txad. La ironia, l'últim salvavides posmodern per anar sobrevivint en aquest món. Devia ser la mitja rialleta irònica que devien fer els tripulants segrestats i els seus familiars, abandonats pel seu govern tan progre. I la que devia fer Sarkozy desprès d'arremangar-se i treure les castanyes del foc al "presidente", tan irònic com poc sincer.

[Dijous, 8 de novembre de 2007]